I mentre els dies passen, jo m'ature en aquell moment únic. Pense, pense, pense... records com ganivets que es claven presa d'aquella nit

Poc a poc va entrant la llum per la finestra espentant les negres nit de llargs pensaments. Entra un poc d'aire, i com un vestit m'acarona i em pose a ballar menejant la faldilla amb les mans, tancant els ulls mentre els cabells juguen a envoltar la meua cara.

Llum, aire... Jo.