Paraules nocturnes arriben al teu coixí des dels meus llavis cada nit, ulls tancats per no vore el buit farcit d'imatges del passat que acaronen la foscor. Obscuritat màgica que il·lumina els meus somnis cada nit fins que els guarda en el seny fins que s'acabe el dia. Veus que es repeteixen infinitament i m'impideixen buscar altres ulls que em furten el somriure i que m'entregue al silenci que em porte el meu dijous agredolç.

Tu ne sais pas comme tu fait de moinsa