Cuirassa de ferro amb botons de cotó, banyada per una pluja de música i amb ulls que traspassen altra dimensió, m'observa esperant que les meues mans remenen l'ànima fins trobar lletres vestides d'ombres portades per una primavera d'hivern. Sol que entra en aquest castell per tal d'entendre el què sense sentit intentant ser entés per tot allò que va més enllà de la realitat.

Il·lusió diürna, un altre dia nocturn i mentre arriba el seu moment camina esperant el naixement de la seua flor.