Crits de suor ratllen la nit intentant calmar les exclamacions de la por. Mans que busquen la tranquil·litat obrint pas a les emocions i uns ulls miren un infinit buit amb un somriure al pas de bafarades d'alè i mentre verbs accelerats demanen accions nugades amb llençols de retorn a casa, dits juganers m'espenten cap al cim. Xafagor que em molesta, crits que m'esgarren el coll,

moviments incontrolables sense cap mena de regles ni pactes i....

El cos desdibuixat al llit dóna pas a l'insomni de la matinada, tic, tac, tic ,tac

Je peux atteindre le monde et le monde sourire