Llum d'una espelma dóna pas a milers de pensaments que ballen per l'habitació durant instants de silenci trencat per somriures que diuen poc i callen molt...

Veus que encenten el dubte, la por i la interpretació d'un te a mitja llum mullat per la pluja de la tardor... En la llunyania una veu fa ballar els nostres caps que es queden muts on les paraules no tenen lloc i el lloc no té llengua i per tant silenci, mirada i la veu, aquella veu....

Ne dis rien qui n'est pas plus joli que le silence...