21 de desembre del 2010


Olor a dolçor i caliu donat per paraules que demanen ser escoltades. Aroma que amaga un amargor ocult a punt d'esclatar. Gestos,acompanyats de la inseguretat, la prepotència i "estimats" per la burla i la mentida, donen lloc a llàgrimes provocades per un no entenc res. Interrogants amb resposta silenciosa que desperta la perversitat de la dolçor.
Món irreal inventat per tal de fugir de la seua veritat abraçant moments d'altres vides, apretant, recargolant fins quasi ofegar...
Llum despertada pel fins aci i llunyania demanada per la tranquil·litat recuperada pel temps...
Très bien tu l'as fait. Por toi

14 de desembre del 2010

Cafè imprevist amb olor d'incertesa fa caminar mirades de reüll i veus paral·leles que acaben en el buit de la nit. Aroma que acarona i tranquil·litza el no però sí, el per favor, no pot ser però i si...
Llum que parla sobre un destí escrit en majúscules, guiat per les circumstàncies i començat per un cop inconscient. Parades sense motiu amb ganes de donar tot allò tancat en un racó i alliberat de les cadenes del passat, nussos en forma de perfum, de paraules punxegudes i de llàgrimes per un res i un adéu.
Dies amb entrada i data d'eixida, un se'n va però torna, una pujada i una baixadam, una rialla esdevinguda seriosa i sempre esperant el romandre, sobretot romandre... Necessitat cada cop més ferma demanada per la tranquil·litat, el plaer i pensaments constants i païda per la racionalitat.
Fanal que dóna llum a les paraules i a un silenci compartit sota l'escalfor de les flassades, somnis i nits que desperten sense explicacions, sols per un és així, no hi ha més i un gràcies per aquell cafè que encara dura.

Et si'l ne serait pas allé mas allé... Mais je m'enchanté ce que j'ai trouvé