Cuirassa de ferro amb botons de cotó, banyada per una pluja de música i amb ulls que traspassen altra dimensió, m'observa esperant que les meues mans remenen l'ànima fins trobar lletres vestides d'ombres portades per una primavera d'hivern. Sol que entra en aquest castell per tal d'entendre el què sense sentit intentant ser entés per tot allò que va més enllà de la realitat.

Il·lusió diürna, un altre dia nocturn i mentre arriba el seu moment camina esperant el naixement de la seua flor.

Sabates de taló trencades per camins de pedres i paraules disfressades en l'aire captades silenciosament i ulls amb crits d'alliberament demanen la callada a paraules inexistents. Parada enfront de la invenció creada per tal d'obrir un món inexistent. Dreta o esquerra? Millor recte

Paraules nocturnes arriben al teu coixí des dels meus llavis cada nit, ulls tancats per no vore el buit farcit d'imatges del passat que acaronen la foscor. Obscuritat màgica que il·lumina els meus somnis cada nit fins que els guarda en el seny fins que s'acabe el dia. Veus que es repeteixen infinitament i m'impideixen buscar altres ulls que em furten el somriure i que m'entregue al silenci que em porte el meu dijous agredolç.

Tu ne sais pas comme tu fait de moinsa