10 de gener del 2019



Els meus dits escriuran paraules com el fum dibuixa la forma










11 de maig del 2013



Escric perquè m'agrada escriure. Si no em semblés exagerat diria que escric per agradar-me a mi. Si de retop el que escric agrada als altres, millor. Potser és més profund. Potser escric per afirmar-me. Per sentir que sóc... I acabo. He parlat de mi i de coses essencials en la meva vida, amb una certa manca de mesura. I la desmesura sempre m'ha fet molta por.

Pròleg a Mirall trencat


Mai podré trobar la paraula exacta per tal d'expressar la sensació que tinc quan està en les meues mans

                                                       Sensaciones sin palavered 



Mans obertes i despullades amb rius de salutacions, comiats de tornada i rialles per callar les llàgrimes, escolten la buidor del dia i de la nit. Arracanodes, oblidades, tapen un jo il·luminat pel sol.
Mans que toquen terra per tal de parar somnis sense haver de dormir per tal de no despertar. Avalot de paraules són mossegades per un interrogant posat pel destí trencat per la força del vull i del puc. ulls que miren a l'altre costat buscant la sortida cap al llum agafat amb força. Brillantor esperant il·luminar a mans obertes, despullades...


                                            Personne ne salit mes mains nues