Mans obertes i despullades amb rius de salutacions, comiats de tornada i rialles per callar les llàgrimes, escolten la buidor del dia i de la nit. Arracanodes, oblidades, tapen un jo il·luminat pel sol.
Mans que toquen terra per tal de parar somnis sense haver de dormir per tal de no despertar. Avalot de paraules són mossegades per un interrogant posat pel destí trencat per la força del vull i del puc. ulls que miren a l'altre costat buscant la sortida cap al llum agafat amb força. Brillantor esperant il·luminar a mans obertes, despullades...


                                            Personne ne salit mes mains nues