28 de novembre del 2004

Crónica d'un viatge anunciat

Hola sóc jo i et volia preguntar si has vist la borsa, ha eixit una cosa molt estranya i volia saber si tu sabies que volia dir. Ara et telefone al móbil.
Així començava tota una setmana d'estrés, de trens i pensar.

Divendres:
Em va telefonar la Idril per a vore si jo entenia què volia dir això de tots 1a i clar qui sap què significa? Doncs jo no i els 15 que vaig telefonar tampoc i sols tenien una cosa en comú; Jo de tu aniria. Vaig estar tota la vesprada amb tres orelles, les meues i el móbil. Per si no era suficient vaig entrar a la cafeteria a vore fins i tot a la cafeteria del costat i clar ningú deia res, tots alçaven els muscles i giraven el cap d'un costat a l'altre. I coom ja no tenia saldo i la cafeteria tancava vaig anar a fer nones, millor a pensar en Tots 1a.

Dissabte:

Com em va dir el sopi, vaig telefonar a informació de Catalunya i com no, tampoc sabien res. Em van passar amb la Delegació del Govern, i ara pense, què punyetes pinta la Delegació del govern? Encara com em va agafar el telèfona una dona agradable i em va mirar alguna cosa però el tots 1a encara estava per ahi.
Solució: agafa el cotxe i ala cap amunt. I així ho vam fer. Imagina dues alacantines i dues valencianes a terres catalanes uffff!!! Massa no? Doncs si, i per no asustar el personal decidirem unes davant i altres darrere.

Diumenge:
Després d'un viatge amb conversa monotemàtica vam arribar a Barcelona i clar vam anar per les rambles i després a sopar a un restaurant xinés al costat de la plaça de Sant Jaume i si estrany era el lloc més estranys eren els cambrers. De tornada a l'habitació vaig estrenar-me a les Rambles com a cantaora oficial, allí estàvem les tres esperant anar a l'habitació i jo mans a la cintura cantant, xiqueta meuaaaaaaaaaaaa que del carrer eres l'amaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa i tot això amb públic eh? Un moret amb unes cerveses a la mà em mirava dient, però aquesta d'on ha eixit?

I per fi el gran dia, dilluns.
Dilluns:
Ens vam alçar com si fórem robots, una darrere de l'altra cap al lavabo i totes quasi en silenci, no sé si era perquè encara dormíem o pel nerviós del que poguera passar. A la cafeteria vam trobar un home que a mi personalment em feia gràcia. Era d'aquells homes majors andalusos que va emigrar a Barcelona fa anys i em donava la sensació que semblava que estava a soles i em feia goig parlar-li, encara que no fora massa, però m'en feia.
Allà anàvem les quatre de camí a ensenyament, tot el que veia em feia pensar està passant? Doncs si hi estàs.
Una vegada a la sala, vam començar a parlar amb la resta de la gent i clar el tots primera va aparèixer i com no ningú sabia respondre.
Català, aiiii ja començava la tremolor però... Què passa? Dues places i han convocat a tots? Uffff, no sé perquè però el meu braç es va alçar i alguna força estranya em va fer dir, perdona....
vaig estar vora 10 minuts, parlant, parlant i parlant, això si vaig demanar disculpes a la resta de gent i al final ens vam demanar disculpes a nosaltres per l'errada. En fi.... Fi de trajecte la nostra aventura catalana havia acabat.
Dimarts:
En tot el matí no hi hagué altra cosa que el fera diferent a la resta dels dies al nostre piset. Però per la vesprada... La París siusplau? Si, sóc jo. Mira et trucu d'ensenyament i et convoco per a demà a les 10 al carrer Casp, número 15, primera planta. Demà? Impossible si vaig estar ahir i em quedaven 57 persones per davant..... En fi que em poses que em lleves de la llista, vaig estar 5 minuts al telèfon i després de plorar i dir que no, que si, que no, que si, i parlar amb les companyes del treball i amb la Idril, per fi vaig dir que si després de parlar amb la meua cap ( todo lo que sea mejora profesional adelante ).
Nena, agafa el cotxe i vine a València, dormim i marxem. Va arribar vora les 12 i clar entre sopar i xarrar per a què dormir? Mirarem una pel·lícula al sofà i a les 4 a la dutxa, 6' 40 tren i 10 '00 hores ensenyament, uffff. El tren es va retrasar, guarda maletes, busca taxi, agafa taxi i marxa cap al carrer Casp. Per a començar el dia massa no?
Al final... Tenim plaçaaaaaaaaaaaa, ole oleeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee. Ja som funcionàries.
En fi. Novatades? Doncs si.
Divendres:
Em vaig enganyar de tren quan tornava a València. Encara com a Sants em van fer que em donara compte. Però això serà la pròxima setmana... Massa estrés ara relax relax relax

Après la pluie toujours le calme vient