T'he vist mirant per la finestra del tren amb la mirada perduda en un lloc irreal. Lentament passes la cara pel vidre com si volgueres tocar tot allò que veus i amb els dits deixes dibuixes un cor sobre el baf deixat a la matinada. M'has mirat i has detingut els ulls en la meua cara i has preguntat qui sóc, on vaig, què vull...

Tanques els ulls per uns segons i em tornes a mirar com si de sobte la realitat canviara, però no, continue davant teu, reflectida en la finestra d'aquest vagó, mirant-te o mirant-me amb la mateixa intensitat amb la que tu em mires, em somrius i et somric, tot queda entre nosaltres dues.

Ànimes compartint somnis, desitjos, anhels i patiments viatjant per la incertesa de la realitat.