
Necessite un dia sense hores, lliure de pensaments asfixiants que trenquen la tranquil·litat del moment. Set de dies de pau amagada darrere de finestrons obscurs que fan que el sol es torne cada cop més neutre. Color que netege amb la raó i en trac tota la lluentor fins que els finestrons cauen dins del passat oblidat de l'ahir.
Tot torna a ser claror, enlluernada per un somriure i paraules que tranquilitzen les hores mortes del dia.
Ric, somric i no pense, lines rectes traçades per un vull i no per una obligació
2 comentaris:
Ai xiqueta com anem....
anem estupendes? :)
Publica un comentari a l'entrada