Cervesa inexistent amagada darrere d'un bes profund viciós que enllaça abraços, sorolls i un acomiadament lleuger que obre milers d'interrogants que maregen la meua part racional. Impulsos de diumenge emboirat de bolígraf, papers i ganes de conversa a mitja llum... Paraules senzilles que no vull escoltar per por a qui les diu i sons que m'agradaria escoltar que es queden darrere de la realitat. Vull allargar el temps amb sorpreses no programades i programar sorpreses per no notar l'entrada i menys l'eixida. Laberint de paraules protocolàries amb un final sense sentit.
Le meilleur labyrinthe est quand tu te trouves une embrassade improvisée
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada