Deuria...

Deuria estar agafada per uns braços tan llargs que no em deixaren moure'm al mateix temps que compartir un silenci entre una espelma quasi acabada per la nit. Sentir l'alé que s'endinsa entre els meus cabells fent-se un lloc entre la música que envolta l'habitació.

Un instant etern que desitjaria que fora tan present...

Mieux, le laisser passer, demain une autre chose viendra