Entre cafés, revistes i diaris he mirat cares i les cares m'han vist a mi. Hola inexistent i paraules que es queden en un ahà enganyós.
No entenc res de res i en el fons ho entenc perfectament.
Per al meu Armand Obiols ( encara que ho haja sigut per uns moments i una nit sense dormir)
I jo aturada com una bleda i la cinta de goma a la cintura estrenyent, estrenyent, com si estigués lligada en una branqueta d'esparraguera amb un filferro...
1 comentari:
No he tingut temps encara de repassar-te tota. Tot el blog vull dir, damis...
Ho aniré fent així que pugue.
M'he equivocat en lo de Tarragona. Ara ja sé que vivies una mica més al sud (perquè ho has escrit) i que vius a Barcelona (perquè m'ho has dit).
la primera impressió? paraules lligades amb sensibilitat, fotografies triades amb gust. I delit pel francès... una premonició?
petons i llepades de descobriment!
Publica un comentari a l'entrada