Bombolla de vellut en forma de cançó i espai humit per paraules que torben el temps. Sorpresa inesperada d'una nit d'alé compartit, cossos encaixats per impulsos massa irracionals... Acomiadament il·luminat per la llum roja del semàfor i dubtes entre el vull, no puc i ja estem tardant.
Abraços plens d'estranyesa dolça i mig somriures coronaren la nit mentre l'adéu i el no marxes esparaven el seu torn mentre l'equivocació del no puc, potser i no sé es fa present poc a poc.
Je vois le trou d'où je ne peux pas entrer
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada