1 de juliol del 2008




I ara que el destí ha fet que ens trobem, ara ens hem de deixar escapar? Per no saber què fer? Per no enganyar a l'altre o simplement ens enganyem nosaltres mateixos? Es diu el que realment sentim o el que volem sentir i pensar?

Tan sols sé que no entenc res i possiblement tu tampoc.



Si tu trouves un nouveau chemin avancez et it jouit du paysage

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Si el que es troba és real, profund, pur i sincer no hi ha perill que desaparegui: es té molt clar què cal fer.
Si hi ha dubtes, si hi ha un sí però no ... cal encendre el llum d'alerta.
Si la mancança afectiva és forta i no és assumida i acceptada, si necessitem cobrir-la desesperadament per poder viure, patirem molt.
Si no som capaços d'assumir i acceptar la nostra situació real i viure feliços amb ella ens podem deixar enganyar molt i enganyar-nos fins a punts insospitats.
Cal fer una anàlisi objectiva, el més objectiva possible de la situació i saber trobar els límits del dignament acceptable, del que és comprensible i del que no ho és.

Anònim ha dit...

No és sempre equivalent el què es vol al que ens convé.

Anònim ha dit...

Complicat tot plegat

Anònim ha dit...

No tant, les solucions sempre les tenim, les sabem. Altra cosa és que les vulguem admetre i aplicar.

La vida és més senzilla, hi ha ben poques coses realment transcendents.

Anònim ha dit...

Doncs explica-m'ho perquè no entenc res de res senyor/a anònim/a

Anònim ha dit...

Sóc una anònima i no sé exactament de què parles.

Potser només reflexionava sobre la meva pròpia experiència i t'asseguro, que no hi ha res tan complicat com a tu et sembla en aquests moments.

Només dic que si no entens res, malament. Oblida-ho. Les coses quan es tenen clares s'entenen perfectament o, senxillament, no hi ha res a entendre. Se sap perfectament què s'ha de fer, no es dubta sobre el que se sent.

No volia pas molestar-te.

Anònim ha dit...

De cap manera m'has molestat,els meus escrits es poden interpretar de mil maneres i aquest en concret és el primer adreçat a una persona Sols això. De totes les maneres gràcies per llegir. Besets

Solà-Garcia ha dit...

Quina emoció: un post nou! :D És curtet però profund, xeic.