Paraules nocturnes arriben al teu coixí des dels meus llavis cada nit, ulls tancats per no vore el buit farcit d'imatges del passat que acaronen la foscor. Obscuritat màgica que il·lumina els meus somnis cada nit fins que els guarda en el seny fins que s'acabe el dia. Veus que es repeteixen infinitament i m'impideixen buscar altres ulls que em furten el somriure i que m'entregue al silenci que em porte el meu dijous agredolç.
Tu ne sais pas comme tu fait de moinsa
7 comentaris:
Wow
No val res eduard però mira... em venia de gust.
Pos jo el trobo molt suggerent. Sublim
Tu vols pendre'm el pèl no? Aixxxx
Així ho penso. "Paraules nocturnes arriben al teu coixí des dels meus llavis cada nit" Si això no és sublim i suggerent... Lo del dijous m'intriga, però. ;)
Estàs com una cabra xaval jajjajajaja
Me penso que l'única cosa que tinc de cabra és que sóc àries. A saber. Però m'encanta que riguis.
Publica un comentari a l'entrada