6 d’abril del 2009


Cuirassa de ferro amb botons de cotó, banyada per una pluja de música i amb ulls que traspassen altra dimensió, m'observa esperant que les meues mans remenen l'ànima fins trobar lletres vestides d'ombres portades per una primavera d'hivern. Sol que entra en aquest castell per tal d'entendre el què sense sentit intentant ser entés per tot allò que va més enllà de la realitat.
Il·lusió diürna, un altre dia nocturn i mentre arriba el seu moment camina esperant el naixement de la seua flor.

26 comentaris:

Solà-Garcia ha dit...

No tinc paraules.

Marta ha dit...

Que diplomàtic jajajjajaja

Solà-Garcia ha dit...

Ahir vaig fer un post que ho resumeix, si és que es pot dir resumir.

Besades ben fortes des d'Ulldecona. Demà tinc previst comenar una ruta cap a baix amb en Pucu. Potser mos creuem per la carretera... Fes-me llums! ;D

Una abraçadota fortota.

Solà-Garcia ha dit...

Lo que tampoc vaig dir és que va ser un autèntic regal, car ho vaig llegir ahir, que en feia vint-i-gairebétrenta.

Marta ha dit...

Eiii Moltes felicitats!!

Solà-Garcia ha dit...

Domés "Moltes felicitats!!"?. Ni un trist petó? Ok, ok.

;D

marta ha dit...

Ui ui un beset??? Va vinga un a la galteta.
Muacks ( no t'acostumes eh?)

Solà-Garcia ha dit...

Això que m'acostume o no ja depèn de tu.

Visca la primavera del temps!

MMMMMMMMMMMMMMMMMM!

:D

Marta ha dit...

Eiiiiiiiii que ja tens parella, no abuses jajjajaj

Solà-Garcia ha dit...

Tinc força coses. No em queixo, tal i com està lo món. Però de parella no en gasto.

MMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMolts besets. :D

Marta ha dit...

ui ui ui ara pensaré que sols em llegeixes per lligar amb mi catxissss i jo que em veia guanyant el planeta :(

Solà-Garcia ha dit...

Dona, és clar que la Torà va per davant de la teua prosa, però els teus deliciosos posts, mètrica consonant goethiana de contorns planians, té una mida que no puc assimilar en qüestió de dies. Per això admiro i vetllo per la conservació ara i demà de la Lletra Damisel·la.
Lligar és de rucs. Jo estes coses no les he fet mai. :D

Aiiiiiiiiiiiiiii.

Marta ha dit...

Uffff no et discutiré allò dels posts, ja saps la meua opinió i això de lligar de rucs... No sé jo què és lligar la veritat, sols em deixe emportar.

Solà-Garcia ha dit...

Jo tampoc sé què és lligar. Estem apanyats. Per què no penges alguna cansoneta i l'anem comentant? Txeic, quin mal de cap que tinc...

Abraccio bella!

Marta ha dit...

Jjajajjja perquè primer sempre penge les lletres perquè tenen alguna coseta a dir i segon no sé com punyetes penjar-les i tercer tampoc acostume a penjar cançons

Solà-Garcia ha dit...

Mira, acabo de penjar un post sense música i, és clar, he pensat que segurament t'agradarà. Però ho he pensat un cop fet, perquè no l'he fet per a tu.
Apa. Ja m'ho explicaràs. Per cert, com te podré donar la rosa este dijous?

Marta ha dit...

Umh..... umh..... umh......umh....... umh......

Solà-Garcia ha dit...

Cosa che "Uhm.....uhm.....uhm.....uhm.....uhm....."?

Marta ha dit...

Pense pense....

Solà-Garcia ha dit...

Per a tu la rosa roja més grana. Roig passió.

Feliç Sant Jordi!

Marta ha dit...

Ohhhh gràcies gràcies :)

Solà-Garcia ha dit...

Quan em dedicaràs un altre post?

Marta ha dit...

jajjajajjaja per quin motiu, per quina raó???

Solà-Garcia ha dit...

Pel mateix afecte que te tinc, per posar un exemple.

Marta ha dit...

Jajaajaja no sigues egoista homeeeeeeeeeeee que ja tens un post i no em faces canviar el títol del blog i posar edusel·la.

Solà-Garcia ha dit...

Què sublim. Una mescla de lo bo i millor de tu i de jo. Pot ser l'inici d'algo emocionant. Bona idea, endavant!