30 de novembre del 2009


Llum d'una espelma dóna pas a milers de pensaments que ballen per l'habitació durant instants de silenci trencat per somriures que diuen poc i callen molt...

Veus que encenten el dubte, la por i la interpretació d'un te a mitja llum mullat per la pluja de la tardor... En la llunyania una veu fa ballar els nostres caps que es queden muts on les paraules no tenen lloc i el lloc no té llengua i per tant silenci, mirada i la veu, aquella veu....





Ne dis rien qui n'est pas plus joli que le silence...

6 comentaris:

Anònim ha dit...

M'agrada molt. Dedica't a escriure seriosament.

Anònim ha dit...

El silenci,tot el contrari del lloc on t'he conegut.
Una frase final fantàstica, farè el xafarder per aquí una altra estona.

Malak

malak ha dit...

Posaré també una espelma que doni llum als meus pensaments, i així la nit pugui servir tant sols per sommiar.

Anònim ha dit...

T'enyore...

Damisel·la ha dit...

Uix qui m'enyora????

Anònim ha dit...

el teu vei