Cafè imprevist amb olor d'incertesa fa caminar mirades de reüll i veus paral·leles que acaben en el buit de la nit. Aroma que acarona i tranquil·litza el no però sí, el per favor, no pot ser però i si...
Llum que parla sobre un destí escrit en majúscules, guiat per les circumstàncies i començat per un cop inconscient. Parades sense motiu amb ganes de donar tot allò tancat en un racó i alliberat de les cadenes del passat, nussos en forma de perfum, de paraules punxegudes i de llàgrimes per un res i un adéu.
Dies amb entrada i data d'eixida, un se'n va però torna, una pujada i una baixadam, una rialla esdevinguda seriosa i sempre esperant el romandre, sobretot romandre... Necessitat cada cop més ferma demanada per la tranquil·litat, el plaer i pensaments constants i païda per la racionalitat.
Fanal que dóna llum a les paraules i a un silenci compartit sota l'escalfor de les flassades, somnis i nits que desperten sense explicacions, sols per un és així, no hi ha més i un gràcies per aquell cafè que encara dura.

Et si'l ne serait pas allé mas allé... Mais je m'enchanté ce que j'ai trouvé