Ara si, ara no

Ara si, ara no. Quan serà ara si i deixar de ser ara no?

Des de sempre m'han posat en un calaix on tothom podia entrar agafar-me i tornar-me a deixar com una nina d'aquelles de drap que agafava la forma del calaix, amb aquella expressió d'ulls que deien ara ja no? Recorde amigues parlant darrere de la porta i jo escoltant-les sense decidir-me a dir, ei, tu! Però he quedat quieta deixant que el món es posara a sobre i jo encara dient però si no passa res ja passarà... Ara si, ara no

Coneixia a una persona i pensava quant em durarà? I amb la por que tenia de no perdre-la ho donava tot i clar quan més alt estàs més forta és la caiguda.

Ara ha passat el temps i la cosa poc canvia encara tinc el tic tac de la meua vida ara si, ara no

i sóc tonta ho reconec i més ara. Ara quan el soroll és cada cop més fort i més ràpid. Avui t'agafe avui et deixe.

M'agradaria agafar el temps i tornar-lo enrera i ser aquella nena asseguda al sofà imaginant com seria la seua vida, riure, còrrer, no pensar, sobretot no pensar... i ara tancada en aquesta caixa escolte tic tac... Ara si, ara no.

Des larmes blanches, reviendront-ils?