Avui a la cafeteria que vaig totes les nits i moltes vesprades avui m'he trobat a soles i no sabia exactament a qui parlar. La gent entrava, deia un trist hola, que tal? I després marxaven. D'altres entraven, miraven i en marxaven i jo allí a soles al meu lloc amb la meua copa de Baileys mirava com els glaçons és fonien al fons de la beguda. Potser que jo siga com els glaçons? Em puc fondre amb els anys? Si. Avui tenia ganes de ser alguna cosa, no sigues exactament el què però alguna cosa. J'amerais...
Així que no esperaré, no, no i no. Potser si algun dia entenc el meu camí entendré el que he de caminar.
Peut-être un sommeil
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada