Avui de camí cap a la meua cafeteria m'han preguntat. Perdona, tu saps si la cafeteria està oberta? I jo he contestat crec que si. Eixa pregunta m'ha posat els nervis al cos i he pensat, serà veritat? Quan he arribat a la porta, tots es telefonaven amb els mòbils. Escolta saps que està tancada? Com pot ser? Doncs si bonica, avui a fer nones aviat.
Jo com tothom també he telefonat i m'han dit que avui el café clàssic no obria les seues portes.
Em vaig fer la meua copeta de baileys pegada al telèfon, per si algú es decidia parlar amb mi.
Mentre estava bevent, ha sonat una veu dolça, hola nena. Està bé? És ella? Si, eixe holaaaa la delatava. I entre un adéu, bona nit i un demà parlem, m’ha posat aquest diari amb més glamour.
Mil gràcies.
Jo com tothom també he telefonat i m'han dit que avui el café clàssic no obria les seues portes.
Em vaig fer la meua copeta de baileys pegada al telèfon, per si algú es decidia parlar amb mi.
Mentre estava bevent, ha sonat una veu dolça, hola nena. Està bé? És ella? Si, eixe holaaaa la delatava. I entre un adéu, bona nit i un demà parlem, m’ha posat aquest diari amb més glamour.
Mil gràcies.
Des ports tancades, silenci....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada