Com el vent m’agradaria ser, tancar els ulls i volar, entrar en tots els llocs i des de dalt mirar-ho tot unflant-me de tot allò que desitge vore … Tancar els ulls i mirar-ho tot. Cremar-me les mans amb el sol i gelar-les amb la lluna, volar cap endavant i caminar sobre l’aire travessant els núvols que resten inquiets davant meu. Agafar-los amb les mans i obrir-me pas. Sempre hi haurà una porta, una escletxa, un sospir que et diga. Demà eixirà el sol i sinó intentarem que aparega com aquells dies de primavera, aleshores ja serem lliures.
Demà eixirà el sol, demà eixirà, demà...
Il peut consister en ce que nous pouvons voler par le soleil
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada