No sé si això és l´inici del final, no sé si estic despert o estic somiant, només sé que quan provo de canviar, tot queda igual
Sopa de Cabra
Durant quatre dies vaig pensar que canviaria tot i eixe és un dels meus problemes que pense massa i no puc fer res, no puc desfer el que està fet i no puc fer el que no es pot fer. Sols queda aquell número i aquella finestra. Soroll silenciós que em trenca el cap, que em mareja i que m'ofega, però i si vull ofegar-me, trencar-me el cap escoltar el silenci? Què passa quan no es pensa amb el cap? Som irracionals? Sóc persona? O simplement no sóc?
Silenci marxa, silenci ofega'm.
M'ha tocat el muscle (All my dreams, pass before my eyes, a curiosity), no saludis eh? No vull girar el cap, vull girar-lo... El que vull és no pensar i que el silenci siga silenci amb companyia.
Des sommeils d'été, des sommeils de l'impossible
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada