Us haveu qüestionat alguna vegada, odie la meua cap? Jo si.

Jo crec que ha vist massa la pel·lícula de Armas de mujer, per allò d'executiva i clar quan arriba al despatx es pensa que el nostre piset al meu barri és una oficina al centre de Manhattan. Hi arriba tota uniformada i equipada, això si, amb el pèl mal fet, però equipada amb eixa cartera d'imitació de pell. Sols obrir la porta ja la tens, has de fer, has d'enviar, registra, arxiva i torna a enviar. I clar, es pensa que de coll cap a baix sóc un polp? Ai maedéudelsdesamparatsdetotselsantsdelapedra serà possible? De tant en tant es toca el front com les grans executives i solta un ai ( sospir) no puedo mas, al mateix temps que tanca els ulls, i quan es torna a posar en situació volteja el bolígraf per les seues dents com si fos un caramel. Que segons jo, ho fa per donar-li un to de glamour al "Chiringuito" però el que ella no sap és que jo sóc de cognom GLAMOUR

Si ja ho diuen, ministre sense cartera. I jo? Què sóc? Simplement París? Simple però París

Je, allà où le glamour réside