Meme

Ai xiqueta que ara quedaré malament, ara tothom sabrà que la París, a part de glamour evidentment, és una bleda en tota regla però en fi "vamo allà" faré el que puga :)

Deu àlbums de música

Més que álbums cançons

1. Amo tanto la vida de Ismael Serrano ( sense paraules)
2. Time after time de la Eva Cassidy ( m'encanta, m'encanta, m'encanta tot el cd)
3 Silvia Comes & Lídia Pujol ( en especial Me siento)
4.Si véns de Ja t'ho diré
5.Mediterraneo de Serrat
6.Ara de Lax'n' busto
7 La vie en rose d'Edith Piaf
8.No Ordinary Love de Sade
9. Dime que me quieres
10. Que tinguem sort de Llach

Ostres que sosa que sóc no?

Disc que em faria vergonya de trobar

Cap

Música baixada a l'ordinador.

Umh... estic mirant el sostre eh?

Últim CD comprat

Violator de Depeche Mode. Estava barat i em porta molts records

Darrera música que he escoltat abans d'escriure aquest post

Ai mare, Guilty de Barbra Streisand

Coses que escolte que signifiquen quelcom especial per a mi.

Depén del moment, però normalment música tranquil·la sobretot si la compartisc amb el güelito

Llibres llegits durant l'any.

La Keyes i companyia però corramos un tupido velo...

Llibreria o biblioteca.

Llibreria, la biblioteca no té el mateix olor

Últim llibre llegit

La guerra dels cornuts

Què llig aquests dies.

Cap

Cinc llibres que m'han marcat

La plaça del diamant
Beatriz y los cuerpos celestes
Los estados carenciales
Les seduccions de Júlia
El codi da vinci ( Crec que mai m'el llegiré pesat pesat pesat)

En fi xiquetes i xiquetes açò és el meu meme ( crec que suspenc ai ai ai ai)

La sensiblitat dels núvols.

Tot els matins intente posar-me en la mateixa finestra del tren, la de la dreta del últim vagó del tren, perquè m'agrada mirar la mar mentre em faig la idea que em queda mig hora per a anar a treballar. Aquesta setmana la mar tenia un color diferent, l'aigua tenia més vida, fins i tot, les canyes dels pescadors semblaven que es menejavenal ritme del xupxup del tren. Potser l'arribada de les vacances fa que tot tinga altre color, altra olor.

Avui, no sé si és que sols he d'anar sols dos dies a treballar o què, em sentia relaxada, com si algú em diguera, ala bonica, açò ja s'ha acabat i em donaren unes palmadetes a l'esquena. I de tornada mirava la mar, i m'ha eixit un xicotet somriure, he mirat la gent del tren, m'he llevat les xancletes i descalça he posat els peus damunt del seient d'enfront. Estava contenta i volia que tothom també ho estiguera.

De camí a casa de la meua xiqueta eres l'ama, em mirava als espills, i com sempre no m'agradava el que veia, però al final, m'he dit estàs estupenda amb eixes ulleres blanques, la brusa índia i els pantalons pirates.

El dinar banyat per una tal Emília i una mistel·la ha estat ple de rises i anècdotes meues que recordava de la meua infantessa. Mentre esperàvem he volgut parlar amb aquell inquilí que tenia, determinats moments m'agrada compartir-los amb ell i no em preguntes per què, perquè no et sabria contestar.

He entrat en la cafeteria de sempre, disfressada, mai ho faig i avui... M'he posat a un racó i a quina mala hora; l'inquilí busca calor en altra casa. No he volgut escoltar més i he marxat. Potser no, potser he eixit massa ràpid, no sé, no sé, no sé... I si fora veritat? Jo què sóc, què pinte, com he d'actuar? A cas el meu camí és tan insignificant que ni tan sols s'el mira, jo que he llevat pedres perquè a ell li molestaven i en canvi la meua senda hi han roques que amb paraules es desfan i allí estan fortes justificant un jo sóc així i m'agrada eixe jo però també existeix altra primera persona.

Escolte el telèfon, sona sona i sona, el tinc al costat, vull despenjar-lo i per por a que em demane un sí o no, fa que continue mirant el color roig del teclat. Plore i continue mirant fins que amb un per favor i un les coses es fan i ja està no passa res tranquil, acaba amb les telefonades.

Ara en silenci, em trobe sola, l'habitació s'ha fet més gran. No sé si aquesta angoixa, aquest voler sentir una abraçada, escoltar un t'estime o simplement m'importes m'ajuden a buscar l'olor dels núvols... Compendrà aquest estat? Em fa mal tot el cos, tanque els ulls i em quede dormint i mentre pense, demà des d'altra finestra somriuré al dia.

Les nuages je ne vois jamais de blancs de l'oeuf

Ara si que sento el pas del temps... ( Lax'n'busto)

Vas vindre de sobte, d'un dia per a l'altre em pensava que ja no venies, vas tocar el timbre i vas pujar i sense donar-me cap bes deixares les coses damunt de la cómoda que tinc al dormitori. M'agrada tenir-te en casa, seure al sofà, apropar-me i sentir la teua olor i de tant en tant posar el meu cap sobre el teu muscle. M'agrada mirar-te i caminar al teu costat i de tant en tant et passe la mà per l'esquena, l'acarone i sospire, m'agradaria que tu feres el mateix però sé que no ho faries mai. Moltes vegades t'observe, m'agrada mirar-te, m'agrada que parlem i que riguem per coses simples.

Si estem al llit, la teua presència em tranquil·litza, et passe la mà per la barba i pels llavis, besar-los suament, sentir els teus moviments, com m'acarones, si es detingués el temps... No arribaria el matí, no arribaria la vesprada i no arribaria l'abraç a la porta de l'ascensor i no arribaria eixe adéu i telefona'm quan arribes.

Ja no ets a casa, em gire i no et trobe i al llit m'alce i no hi ets. Sembla com si anares a entrar, em miraries i somriuries lleugerament com si fos amb timidesa i seuries al meu costat i diries, ai quina vida més trista... I al balcó et vaig vore marxar, ràpid, cap a un fins altre dia.

Tous les jours pourraient être week-end