Vas vindre de sobte, d'un dia per a l'altre em pensava que ja no venies, vas tocar el timbre i vas pujar i sense donar-me cap bes deixares les coses damunt de la cómoda que tinc al dormitori. M'agrada tenir-te en casa, seure al sofà, apropar-me i sentir la teua olor i de tant en tant posar el meu cap sobre el teu muscle. M'agrada mirar-te i caminar al teu costat i de tant en tant et passe la mà per l'esquena, l'acarone i sospire, m'agradaria que tu feres el mateix però sé que no ho faries mai. Moltes vegades t'observe, m'agrada mirar-te, m'agrada que parlem i que riguem per coses simples.
Si estem al llit, la teua presència em tranquil·litza, et passe la mà per la barba i pels llavis, besar-los suament, sentir els teus moviments, com m'acarones, si es detingués el temps... No arribaria el matí, no arribaria la vesprada i no arribaria l'abraç a la porta de l'ascensor i no arribaria eixe adéu i telefona'm quan arribes.
Ja no ets a casa, em gire i no et trobe i al llit m'alce i no hi ets. Sembla com si anares a entrar, em miraries i somriuries lleugerament com si fos amb timidesa i seuries al meu costat i diries, ai quina vida més trista... I al balcó et vaig vore marxar, ràpid, cap a un fins altre dia.
Tous les jours pourraient être week-end
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada