31 de març del 2007

Com passar una frontera








Com passar tota la nit intentant passar la frontera de la nit al dia a un lloc on hi ha un capoll de rosa amb un cd de passaport.

Històries creuades que s'uneixen una nit al mig del fum espés, de la música i dels somriures trencats per una rialla en veure com al protagonista de la nit el despullaven mentre que per casualitat una cridava festa festaaa!! L'aprenent prenia nota de com tocar les xiques sense molestar però per moltes explicacions que li donava el Toni, res, la lliçò per apendre. El "risitas" sense ballar, amb les mans a la butxaca mirava l'escena eroticogastronomicofestiva al mateix temps que la Júlia premiava el cul honorífic amb besades, i la bombera-woman triara de de 8 candidats el més guaperes tots. Imagineu-vos, ball luxuriós, concurs d'homes amb premi inclós i premis d'honor la "jefa" del grup li deia a la mare espiritual, nena amb 37 anys que tens has d'estar en tots els llocs i contar-me tot allò que passe aquesta nit que tanta calentor ja vorem on anem a arribar al que va contestar la mare espiritual voiiiii
Al cap d'unes hores ja tenia la crónica del que havia passat:
Jefa tenim una boy ballant amb mil mans damunt, un que riu sense parar mentre que el trauen a ballar, dues parelles vinga el bes, un aprenent de gigoló apuntant sense parar, una damisel·la que no para de dir a una que es diu Jane "ets un encant i aquesta nit és tot tan bonic..." mentre a l'altra que estava dalt d'un taburet la magrejaven per cada refrany que deia i saps què? Ha vingut el David Copperfield i ha fet desaparèixer el Màverick i la Susanna i crec que és per tal de buscar un ratolinet i ara resulta que una que va nàixer en abril i avui ha ballat, que em sembla im pre zio nan te, di que se sent atrevida i ens puja en el seu cotxe a tots. Però jo crec que no hi aniré perquè hi ha una coseta que no para de ballar que diu que com és perquè necessita companyia.
I en aquestes nits tot passar...





8 de març del 2007


Avui per la santa paciència que tenia amagada per un raconet del meu cos una flor...


Una? Un ram sencer.
Un lliri blau color de cel
diu vine, vine,
però, no passis diu un vel de teanyina...

7 de març del 2007


T'he vist mirant per la finestra del tren amb la mirada perduda en un lloc irreal. Lentament passes la cara pel vidre com si volgueres tocar tot allò que veus i amb els dits deixes dibuixes un cor sobre el baf deixat a la matinada. M'has mirat i has detingut els ulls en la meua cara i has preguntat qui sóc, on vaig, què vull...

Tanques els ulls per uns segons i em tornes a mirar com si de sobte la realitat canviara, però no, continue davant teu, reflectida en la finestra d'aquest vagó, mirant-te o mirant-me amb la mateixa intensitat amb la que tu em mires, em somrius i et somric, tot queda entre nosaltres dues.

Ànimes compartint somnis, desitjos, anhels i patiments viatjant per la incertesa de la realitat.

6 de març del 2007




En els racons del silenci busque una paraula que em porte un somriure lleuguer que m'acarone l'ànima i ens els forats de l'abisme trobe la meua mà que em porta pels camins del retrobament amb la realitat

4 de març del 2007


Somric dolçament mentre camine pels carrers d'aquesta gran ciutat mentre recorde el darrer mes. Mire la gent que es creua al meu pas, els mire als ulls i continue el meu passeig. Recorde aquells dies de balls de mosques a la panxa cada cop que escoltava la seua veu trencada ara pel soroll de l'agulla ratllant un vinil. Aquella fantasia s'ha tornat joc, un trencaclosques que no sé ben bé per quin camí seguirà. Ara mateix sols em deixe emportar, aquest present m'agrada, em fa il·lusió jugar a la incertesa. Incertesa heretada del passat, un ahir disfressat de felicitat, d'un et necessite i envoltat de fantasies solitàries. Ara lluite contra eixe passat que es resisteix a abandonar el present tot i que no vull que marxe mai i en certa manera algun cop m'agradaria que em besara. Que sols tornara el tu amable i rialler i es quedara el cridaner i l'ofensiu.

Ara sols queda un no sé, una paraula buida i una mirada que no sé si tornarà a brillar amb la llum de l'espelma rosa mentre passe el dit per la cara i dic shhhhh, shhhhhh tanca els ulls i imagina. Shhhh shhhh si tu tanques els ulls també pots imaginar...