Somric dolçament mentre camine pels carrers d'aquesta gran ciutat mentre recorde el darrer mes. Mire la gent que es creua al meu pas, els mire als ulls i continue el meu passeig. Recorde aquells dies de balls de mosques a la panxa cada cop que escoltava la seua veu trencada ara pel soroll de l'agulla ratllant un vinil. Aquella fantasia s'ha tornat joc, un trencaclosques que no sé ben bé per quin camí seguirà. Ara mateix sols em deixe emportar, aquest present m'agrada, em fa il·lusió jugar a la incertesa. Incertesa heretada del passat, un ahir disfressat de felicitat, d'un et necessite i envoltat de fantasies solitàries. Ara lluite contra eixe passat que es resisteix a abandonar el present tot i que no vull que marxe mai i en certa manera algun cop m'agradaria que em besara. Que sols tornara el tu amable i rialler i es quedara el cridaner i l'ofensiu.

Ara sols queda un no sé, una paraula buida i una mirada que no sé si tornarà a brillar amb la llum de l'espelma rosa mentre passe el dit per la cara i dic shhhhh, shhhhhh tanca els ulls i imagina. Shhhh shhhh si tu tanques els ulls també pots imaginar...