Ja no puc tot i que sóc meravellosa

Tinc desbordament que inunda els meus dies, paraules sense cap sentit vessen de boques amb llavis grans, tot i que després es fan xicotets depenent a qui s'adrecen. Receptors amb problemes d'enteniment i no saben ben bé l'expressió ho entens? I clar jo cada cop més orgullosa per sentir que en l'escala de l'orgull cada cop queden menys graons. Puge i puge i repetisc jo sóc jo tot i que molts cops en soledat, però sempre vindrà algú a buscar un raconet de realisme.

Do, re, mi , fa , sol

Segrest permés per una veu que juga a posar-me nerviosa mentre lluite amb un boli roig que no para de menejar-se. Feia temps que no coquetejava amb cap cançó i avui em sent més seductora que mai. Li faig l'ullet i em respon baixant per l'esquena fins que arriba al ventre i comença a jugar fins que em guanya la partida

Quand tu m'attaches à ta mélodie je peux être inclus invisible

Calle per no escoltar

Aquest cop, no vull, no puc, no dec, no puc permetre posar un final a una pel·lícula rodada sense guió, improvisada i fugaç.

Je ne peux pas donner une liberté à quelques impulsions démolisseuses

Deuria...

Deuria estar agafada per uns braços tan llargs que no em deixaren moure'm al mateix temps que compartir un silenci entre una espelma quasi acabada per la nit. Sentir l'alé que s'endinsa entre els meus cabells fent-se un lloc entre la música que envolta l'habitació.

Un instant etern que desitjaria que fora tan present...

Mieux, le laisser passer, demain une autre chose viendra

Cada vesprada em creixen parpelles de ferro alimentades per paraules silencioses que em demanen eixir al carrer. I com a molt l'única porta que s'obri és la de l'habitació on entre quan el sol s'amaga. Camine pel carrer del llençol per arribar a la rambla del nòrdic, gire a l'esquerra on està el coixí i passe la porta dels somnis. Pense i m'enfonnnnnnseee

dinsssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssss

ssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssss

sssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssss

sssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssss

Ai....

Mans negades, veu tancada i peus que caminen cap a un infinit, interrogants difícil de contestar i afirmacions negades per veus estranyes.

Motxilles més grans que les esquenes que no deixen passar els dies. Sol amagat darrere de llargues branques. Ulls que sembren el dubte i la inquietud. Paraules com ganivets en l'alé inconstant de l'ànima.

Tanque els ulls per no mirar i mire per no preguntar, calle per no cridar i cride per no plorar.

Des mots occultes derrière le silence

No pot ser tot normal?

Cervesa inexistent amagada darrere d'un bes profund viciós que enllaça abraços, sorolls i un acomiadament lleuger que obre milers d'interrogants que maregen la meua part racional. Impulsos de diumenge emboirat de bolígraf, papers i ganes de conversa a mitja llum... Paraules senzilles que no vull escoltar per por a qui les diu i sons que m'agradaria escoltar que es queden darrere de la realitat. Vull allargar el temps amb sorpreses no programades i programar sorpreses per no notar l'entrada i menys l'eixida. Laberint de paraules protocolàries amb un final sense sentit.

Le meilleur labyrinthe est quand tu te trouves une embrassade improvisée

M'entens o m'explique malament?

Intente esbrinar què passa al meu voltant, la meua aura estarà bruta, la meua essència serà dolenta o fins i tot avui he pensat que alguna força estranya s'està apoderant de les vibracions que transmetisc a la resta de les persones.

No entenc el forat buit del meu temps reservat esperant ser omplit quan siga possible (és a dir NO és possible).
No entenc les melic's queen egoïstes quan diuen que el meu problema és l'autoestima baixa quan et donen l'esquena perquè han vist de lluny la corona del seu príncep blau.
No entenc la frase estic a gust amb tu, em gite amb tu, no tinc secrets però fa un mes que tinc parella ( sinceritat sobretot).

No entenc el m'agrades molt però no vull continuar, em gite en ta casa però no hi vaig (si aconseguisc entendre les entrades i eixides serà molt)
No entenc si estic amb tu i vinc a vore't és per que realment ho vull però s'enamora d'altra que no coneix ( 3 anys de mentida)
No entenc per què la gent no parla moltes coses
No entenc com sóc tan sumament sensible després de no entendre quasi res, deuria passar més de les coses
Entenc que no he de pensar
Entenc que demà tornaré a no entendre més coses, posaré cara de tonta i segurament diré ai mare...


Je n'entends pas que j'ai à connaître. Passer ou agir