Tinc desbordament que inunda els meus dies, paraules sense cap sentit vessen de boques amb llavis grans, tot i que després es fan xicotets depenent a qui s'adrecen. Receptors amb problemes d'enteniment i no saben ben bé l'expressió ho entens? I clar jo cada cop més orgullosa per sentir que en l'escala de l'orgull cada cop queden menys graons. Puge i puge i repetisc jo sóc jo tot i que molts cops en soledat, però sempre vindrà algú a buscar un raconet de realisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada