Dubte de mi mateix entre el bé i el mal, dels pensaments dels altres i de la mirada que reclama protagonisme.
Camine ràpidament fins arribar a còrrer sense cap direcció sols la inèrcia s'encarrega de portar-me al lloc i intente no mirar més enllà de la porta per si algú em demana comptes del passat. Els moviments, les mirades, els gestos.... mentre altres figures queden alliberades d'eixe poder imposat, feble i ansiós per trobar un lloc on enfortir la seua aura.
Els meus dies eren guiats per un interrogant misteriós que m'ofegava mentre jo cridava ben fort un minut que m'alliberara de les seues mans.... Mentre em matava, em mirava i el temps que tant he demanat va ser otorgat per casualitat amb un xicotet pas del meu camí, una caiguda, unes setmanes...
Ara veig el núvol com s'allunya mentre fils de sol s'obren pas i jo de baixa ascendent caminant els dies a pauses lentes...
Au cours du temp le sort mauvais se convertit en chance.
1 comentari:
Simplement magnific, esplendit, no hi han paraules per descriure´l.
Publica un comentari a l'entrada