Mentre la nit transcorre lentament la pluja m'anuncia el despertar del dia. Hores per pensar en la direcció que agafen les coses quan tu no tens el volant i el camí que agafes quan pots triar.
Mentre els segons passen el present trau la seua vessant reivindicativa; el passat, passat està i el futur no existeix. Ara és ara.......
Mentre escolte el soroll de la pluja... Gaudisc fins i tot dels mínims detalls
Il profite du moment parce que tu as cela
2 comentaris:
La veritat, encara no ser com pots dir que no saps escriure. Cada cop que lleixeixo alguna cosa teua amb posa la pell de gallina i alguna que altre llagrima. Feia molt de temps que no m´emocionava amb una lectura facil i curta. Gracies per aquest moments, curts pero intensos. I sobretot, no deixis de fer-ho.
Publica un comentari a l'entrada