Cada dia que passa esteu més a prop de mi i jo en canvi us note tan llunyanes...
Demà mateix us voldria a casa, dient-me bon dia i, clar, això suposaria no escoltar els tres despertadors, no atendre hormones alterades,ni horaris fixes. Em canviareu la tinta roja per la crema solar i m'agafareu els llibres i em donareu aquella tovallola fúcsia i morada de l'any passat.
Dins d'unes hores tocaríeu a la porta i em diríeu hola preciosa ja s'ha acabat tot... i segur que demà el vostre viatge encara tardarà unes setmanes, jo, en canvi, continuaré amb la meua ploma, les meues mans plenes de bolígraf i contant, setmanes, dies, hores, minuts, segons... fins que escolte el toc toc
5 dies, 120hores, 7200 minuts, taitans segons de suplici
20 dies, 479 hores, 28800 minuts i taitants segons... i la vostra arribada.
Mentre escric i pense, pense i escric
je veux écouter le toc toc de la porte
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada