Tinc por de la nit. Tinc por d'entrar al món dels somnis on vius tu envoltat d'incertesa i passe la nit desperta mentre espere agafar el tren del dia següent. Mire el passat, el present i el futur dibuixats en el meu cap mentre mire la profunditat de l'obscuritat trencada per la llum de l'espelma.
Tinc por de tornar a recordar, ahir ahir ahir... mentre que l'avui reclama el seu protagonisme, el seu lloc i el seu somriure. L'ha demanat i li he donat el que volia. Un lloc privilegiat, dalt del cap,des d'on eixen les penes i entren les alegries.
Tenia por, tinc por, por de tu, por de mi... por? Això què és? Una cançó, una recepta o potser una preposició castellana?
Et si le sourire vainquait-il la peur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada