Ell, jo, ell, ella,ells, elles

ENTENDRE

Percebre amb la intel·ligència el sentit d'alguna cosa, allò que vol dir o que significa una paraula, un escrit, un llenguatge, una persona, etc.

Percebre una cosa, verificar-la amb la intel·ligència.

Tenir coneixença CLARA (d'una cosa).

Conèixer el que vol, intenta, etc (algú), tenir-ne una idea clara

Posar-se d'acord, anar d'acord, avenir-se.

No entendre's de raons (o de romanços) Obrar, algú, sense escoltar consells ni avisos, anar dret al seu propòsit sense escoltar ningú

És facile dire je t'aime, ai besoin de toi mais aussi il faut le démontrer

I quan tot acaba arriba el principi

He arribat tard com sempre i tots estaven atents escoltant el discurs del director. He obert la porta i he assegut, i mentre parlaven parlaven i parlaven, he mirat la cara de tots aquells amb els quals he passat nou mesos al seu costat.

Avui no he plorat, no però la llàgrima em demanava pas, volia eixir fora quan per darrere ha vingut una de les persones més meravelloses que fins ara he conegut. Ohhhh prompte he començat a pensar que aquell moment era el final i que mai més tornaria a envoltar-me de números, d'animals, de pilotes, d'eines i d'accents d'aquella mena. he volgut detindre el moment amb una càmera de fotos però sols són fotografies mancades del caliu de molta gent.

Poc a poc, ens quedat tres persones en aquella cafeteria, gots, botelles, menjar i silenci, sobretot silenci que poc a poc ha trencat les converses de comiadament.

He tingut una sensació estranya, com si una etapa de la meua vida es tancara i deixara la gent dins tancades amb els meus records.

Hem eixit fora al carrer pel passadís principal mentre mirava amb tot detall cada raconet que tants dies he vist i avui era l'últim cop. He obert la porta i he girat el cap i durant cinc segons he desitjat tornar a entrar-hi a escoltar els crits, el timbre, el soroll de les carpetes... i ara quan acaba el dia, llegisc en una pàgina web que m'han dedicat una cançó i un text. Són aquestes coses que fan que tots els dies tinguen la seua recompensa i la veritat no ho negaré, m'agrada.

Açò s'ha acabat però i que tal el principi de...?

j'ai pleuré tant par cela que maintenant je suis heureux

tinc por tinc por tinc por tinc...

Tinc por de la nit. Tinc por d'entrar al món dels somnis on vius tu envoltat d'incertesa i passe la nit desperta mentre espere agafar el tren del dia següent. Mire el passat, el present i el futur dibuixats en el meu cap mentre mire la profunditat de l'obscuritat trencada per la llum de l'espelma.

Tinc por de tornar a recordar, ahir ahir ahir... mentre que l'avui reclama el seu protagonisme, el seu lloc i el seu somriure. L'ha demanat i li he donat el que volia. Un lloc privilegiat, dalt del cap,des d'on eixen les penes i entren les alegries.

Tenia por, tinc por, por de tu, por de mi... por? Això què és? Una cançó, una recepta o potser una preposició castellana?

Et si le sourire vainquait-il la peur

He escoltat alguna cosa? No, encara no

Cada dia que passa esteu més a prop de mi i jo en canvi us note tan llunyanes...

Demà mateix us voldria a casa, dient-me bon dia i, clar, això suposaria no escoltar els tres despertadors, no atendre hormones alterades,ni horaris fixes. Em canviareu la tinta roja per la crema solar i m'agafareu els llibres i em donareu aquella tovallola fúcsia i morada de l'any passat.

Dins d'unes hores tocaríeu a la porta i em diríeu hola preciosa ja s'ha acabat tot... i segur que demà el vostre viatge encara tardarà unes setmanes, jo, en canvi, continuaré amb la meua ploma, les meues mans plenes de bolígraf i contant, setmanes, dies, hores, minuts, segons... fins que escolte el toc toc

5 dies, 120hores, 7200 minuts, taitans segons de suplici

20 dies, 479 hores, 28800 minuts i taitants segons... i la vostra arribada.

Mentre escric i pense, pense i escric

je veux écouter le toc toc de la porte

Abraça'm

De tant en tant mire la lluna esperant que em done un senyal, una mirada o simplement que em faça companyia. Acabe d'eixir al balcó per a tindre-la al meu costat per sentir-me tocada per la seua mirada tranquil·litzadora. Avui és un dia, tou, feble, dolç i necessite que les meues llàgrimes es convertisquen en abraços envoltats de silenci i obscuritat. Que m'acaronen mentre tanque els ulls i m'endinse al món dels somnis.

Ara, escric sota la llum artificial, inanimada i que em fa plorar com si m'ajudara a que algú, tu, fores l'amo dels braços de la meua pau.

Tanque el llum, no m'agrada la seua llum, no, no, no, millor una espelma, més càlida, i més damisel·la que mai. Serena amb un cert caliu de conversa de mitjanit.

I mentre escric les lletres esborren la tempesta d'aquest nit, marxen al compàs d'una cançó de Sade que m'encanta I gave you all the love I gotI gave you more than I could giveI gave you loveI gave you all that I have insideAnd you took my loveYou took my love Didn't I tell you...

Ara respire fort i sols vull tancar els ulls i no pensar, no pensar, no pensar...

Demà eixirà el sol i la lluna em deixarà per unes hores, minuts, segons... fins que arribe el sol per a donar-me la seua calor i fer-me sentir que hi ha vida darrere d'aquella paret que no em deixa passar a l'altra banda del jo, lliure de lligams del passat. Avui és avui i demà? Demà ja vorem que ens diu el sol. Segur que un somriure per mi, per tu, per ell, per nosaltres..